20/1/17

25/12/16

Nadal a Sant Mateu

L'ermita de Sant Mateu del Bosc pertany al municipi de Premià de Dalt, al Maresme. El temple està documentat ja els anys 993 i el 1025. Al selge XV va passar a ser propietat de Sant Miquel del Fai. Durant aquest segle s'hi van fer obres, donat que estava en estat ruïnós. La nau va quedar escurçada a la meitat, tal i com ens ha arribat fins avui. Al segle XVI s'hi va edificar uns hostatges per als ermitants.
L'edifici és romànic del Segle XI. Consta d'una única nau de volta de canó i un absis semicircular amb una finestra al centre. Va ser possiblement durant les obres de 1498 quan es va reformar el campanar de cadireta. es va situar en sentit longitudinal a la carena de la teulada perquè tingués major subjecció. Així va quedar perpendicular a la façana, tal i com és actualment.
El lloc de Sant Mateu, que comprèn també un gran mas i una font, és un indret molt preuat i carregat de simbolisme per als habitants dels pobles propers a la Serralada Litoral. A Sant Mateu s'hi fa un aplec amb esmorzar, missa i sardanes, el diumenge més pròxim al 21 de Setembre, diada del sant. I, ininterrompudament des de 1965, el diumenge abans de Nadal s'hi planta un pessebre. El d'aquest any és obra de l'artesà Jaume Bosch.





12/12/16

A TV3 per fi torna la bici

A les grans ciutats com Barcelona, la bicicleta s'obre pas com a vehicle alternatiu, sostenible i saludable. Però compartir l'espai amb cotxes i vianants no és una gestió fàcil. És l'administració que ha de decdir a qui vol prioritzar als carrers.
El programa 30 Minuts, de TV3, ha radiografiat aquesta reimplantació de la bicicleta a la ciutat com a element de mobilitat, posant Copenhaguen com a exemple.
Veieu el programa en aquest enllaç que us remetrà a TV3 a la Carta

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/torna-la-bici/video/5636765/


Aparcament de bicicletes al centre de Copenhaguen

9/12/16

Creure en les bicicletes és fer un món millor

Creure en les bicicletes és creure en un món que creix en equilibri, més just per les persones que l'habiten i més harmoniós amb el medi. Creure en les bicis és creure en un món millor. És el que diu aquest vídeo.


El fabricant de bicicletes Trek, a través dels seus programes de responsabilitat social corporativa, destina un 4% dels seus beneficis anuals a promoure l'ús de la bicicleta arreu del món i en tots els aspectes. El programa People For Bikes d'estratègies per a la millora de les infraestructures per als ciclistes i de col·laboració entre tots els estaments d'usuaris. El World Bicycle Relief que proporciona bicicletes dissenyades i muntades per estaments locals a mida de les necessitats de professionals de la sanitat, estudiants i emprenedors a l'Àfrica rural. I la participació en els programes de l'IMBA, l'Associació americana de ciclisme de muntanya, creant nous recorreguts arreu del món pensants per que les bicicletes s'hi moguin sense perjudicar l'entorn.


11/11/16

8/11/16

La bicicleta, un instrument capaç de teixir el territori, present al Congrés d'Arquitectura 2016

El passat divendres es va fer a Mataró una de les sessions del Congrés d'Arquitectura 2016, que ha organizat el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya: Sota el títol de Teixint territori, a la Nau Gaudí de Mataró els ponents van presentar ponències destinades a buscar fórmules per a teixir millor el territori. Malgrat l'evident interès que l'acte tenia per a les instituciuons comarcals, només la regidora d'urbanisme de Mataró va fer acte de presència. Cap altre ajuntament ni el Consell Comarcal del Maresme no van enviar cap representant polític.
El Tourmalet si que hi va ser. Convidats pels organitzadors, vam parlar del que suposa, avui, moure's en bicicleta. Per a ells, i per als ciutadans en general que no hi podien assistir, us oferim tot seguit una sinopsi de la nostra intervenció central.

Taula de participants a la sessió Teixint el territori. De dreta a esquerra: Agàpit Borràs (de peu). Enric Batlle, Rafael Vallbona, Jofre Herrero, Ricard Jornet, Xavier Listosella, Santi Ribas i una membre de l'organització (foto: Jaume Carné)

Moure's en bicicleta, un repte de present

1-. ) Les coses clares
-La circulació en bicicleta és una forma de mobilitat sostenible.
-Els ciclistes han de ser tractats com a usuaris de la via pública i, com a tals, han de disposar d'infraestructures aptes.
-El creixement exponencial del nombre de desplaçaments en bicicleta, els beneficis per al medi ambient, la salut i l'economia, fa que els usuaris d'aquest vehicle hagin de ser tractats en igualtat de drets que els dels vehicles a motor.
-Qualsevol plantejament urbanístic i econòmic ha de considerar la bici.

2.- ) El Maresme, corredor
-El Maresme és una terra de pas creuada per infraestructures viàries.
-Aquestes infraestructures connecten poc i malament el propi territori.
-La majoria d'aquestes infraestructures no aporten res al PIB comarcal ni milloren la qualitat de vida.
-Les infraestructures ocupen la millor zona de la comarca, la plana rica i cara; el millor lloc on viure.
-Es fa imprescindible que les noves infraestructures no ocupin més territori, sinó que es reparteixin el que ja han ocupat.
-Una via ciclista s'ha de construir damunt la llosa de la N-II, el reordenant els passeigs marítims ja existents, el camí del mig o les vies transversals que connecten la serralada amb el litoral.


3.- ) Perfil de l'usuari
-No confonguem ciloesportistes amb usuaris. L'auge de la pràctica de l'esport ciclista a la comarca ha fet créixer el nombre de ciloesportistes. Aquests mai no 'entrenaran' per una ciclovia. Són un altre tipus d'usuaris de les vies públiques.
-La resta d'usuaris ho fan per desplaçar-se o per turisme. Per a aquests te sentit una ciclovia.

4.- ) Una carretera per a bicicletes
-El tren facilita l'ús combinat de la bici, una situació idònia de la mobilitat sostenible.
-L'ús de la bici creix en els desplaçaments interiors (polígons, conreus)
-El mar atrau un cicloturisme que cal explotar. A Espanya aquest turisme suposa uns 1800 milions anuals, a Europa 44.000. El Maresme deixa de ser terra de pas per ser terra de destinació.
-Valors d'una carretera per a bicis. L'eix blau, li dic.
            -Posa en valor econòmic i territorial el cicloturisme.
            -Fa de la comarca una destinació de proximitat.
            -Promou els valors paisatgístics, saludables i sostenibles.
            -Fomenta l’ús de la bicicleta com a lleure.

5.- ) Molts projectes i una realitat tossuda
-Poc interès de les administracions locals. Carrils bici que no connecten municipis, carrils bici que van del no res a l'enlloc, carrils bici perillosos.
-El Consell comarcal (comissionat de la mobilitat) ni tant sols és capaç de coordinar les accions aïllades dels municipis.
-Hi ha un estudi 'fantasma' de la Generalitat. Sense consultar ni consensuar.
-Hi ha un projecte en ferm de l'AMB que morirà a Montgat, a les nostres portes. Cal aprofitar-lo i pactar per on i com entrarà a la comarca.
-Però es pot anar en bici pel costat del mar i sense perill des de BCN fins a Premià, i de Calella fins la Tordera, Blanes i Fogars, i de Llavaneres fins a Canet. Hi ha milers d'usuaris que fan servir aquestes vies.
-Hi hi ha el camí del mig (el Masnou-Mataró i Calella-Malgrat), que és una bona infraestructura ciclista.
-Hi ha les urbanitzacions que enllacen municipis.
-Hi ha els camins que connecten amb la serralada litoral.
-Hi ha la riera d'Argentona i la de Dosrius
-Això són vies que han de ser la base d'una urgent xarxa de vies ciclistes del Maresme.

6.- ) Això és el que hi ha
-Aquesta és la realitat de present:
            -hi ha usuaris en creixement constant
            -hi ha projecció econòmica i territorial
            -hi ha beneficis ambientals i saludables
            -la bici suposa una resposta al problema de mobilitat del Maresme.
-Cal més voluntat política que diners. I de moment no hi veiem ni una cosa ni l'altra.