De nit per la ciutat

La ciutat, de nit, és terreny abonat per a les  bicis

El dia cau i Barcelona s’apaga lentament; la vida s’esmuny darrere les finestres tancades de les cases, la gent busca la seguretat de la llar que els protegeix de la incertesa de la fosca. És l’hora dels qui no tenen més casa que el vent dels carrers i més nord que el que marquen els llums grocs dels fanals; és un moment únic per gaudir de la ciutat a cop de pedal, lliure el pensament de les banalitats quotidianes.
Carrers buits i silents, parcs inhòspits, bars que esllangueixen. La nit és llarga, el territori queda lliure de tota nosa artificial: és el gran moment per a les bicicletes.
Rodar de nit per la ciutat és un plaer secret i una incitació al desordre establert. Després de l’ocàs de la mediocritat del dia, de la vida grisa a plena llum, la nit és una temptació lírica i un neguit sentimental que no tothom entén. Millor. Pedalar de nit pels carrers buits i freds és una idea peregrina, una metàfora malaltissa de la pau impossible; una activitat sospitosa i gens recomanable per a la gent d’ordre.
Atiem el caos de la vida urbana. Omplim els carrers amb la dansa de les bicis tota la nit.