20/12/13

Groningen: la ciutat de les bicicletes

La ciutat holandesa de Groningen (190  mil habitants) va decidir, ja a la dècada de 1970, posar en marxa polítiques actives perquè fos més fàcil caminar i anar en bicicleta, i així desincentivar l'ús d'automòbils al centre de la ciutat. Gràcies a que es va peatonalitzar alguns carrers, es van crear carrils bici a tot arreu, i es va aprovar un patró de circulació de transport únic que prohibeix els vehicles de tall a través de la ciutat, Groningen en realitat va fer dde la bicicleta - en la majoria dels casos - l'opció més ràpida i més preferida de transport.
El cineasta Clarence Eckerson Jr. va viatjar a la ciutat holandesa, va quedar impressionat per l'onada ciclista dels seus ciutadans i n'ha fet aquest documental, titulat Groningen: The World's Cycling City, del qual ara en podeu veure un bon fragment.


18/12/13

La Roda Copenhaguen, estalviar esforç i consum

Acumular per consumir quan cal, aquest és el principi de la Roda Copenhagen, un invent desenvolupat per la capital danesa i el cèlebre Institut de tecnologia de Massachusetts (MIT).



El principi no pot ser més racional: quan pedalem generem més energia de la que necessitem. Si som capaços d'acumular-la per a gastar-la quan més falta ens fa, a les pujades, obtindrem una ajuda al pedaleig neta, gratuïta i eficaç. Aquest és el principi d'aquest invent desenvolupat pel MIT i la ciutat de Copenhagen. Però encara hi ha més. Per a poder utilitzar la Roda Copenhagen no calen màquines costoses ni adaptacions complicades; només heu de canviar la roda del darrera de la vostra bici. Més fàcil, impossible. Vegeu el vídeo o aneu a la pàgina web.

11/12/13

Brompton porta la tradició britànica de la cultura de club a la bicicleta

Ja no són els motards els que tenen clubs exclusius on compartir la seva afició per la marca que defineix el seu estil de vida mentre xumen una pinta de cervesa, o un te; els 'bromptonaires' també; una acitivitat social tant típica de la Gran Bretanya com...com gairebé tot allà. 
El passat setembre va tenir lloc la inauguració de la botiga insígnia de Brompton, la Brompton Junction, a Covent Garden, Londres. Els interiors han estat dissenyats exclusivament per la pròpia companyia iestà decorat amb una extensa mostra dels models de bicicleta més acolorits. La botiga també compta amb un taller i un bar. Vegeu el vídeo de llançament per veure la botiga en l'acció i passeu-vos a saludar quan pugueu!

9/12/13

Sevilla, capital de la bici de càrrega

(El Mundo)
Qui li havia de dir a Giorgio, el veí de la Macarena, que a cop silenciós de pedal posaria en marxa una revolució ? Sis anys després de la sigil·losa reintroducció de la bici de càrrega als seus carrers estrets, Sevilla s'ha convertit en un dels puntals europeus de la mobilitat sense fums, escollida per la revista Copenhagenize com una de les cinc millors ciutats per anar en bicicleta.
Una bici 'cargo' al centre de Barcelona
Fins a mitjans gener, Sevilla es converteix en una mena "càrrec city". CycleLogistics ha designat la ciutat del Guadalquivir com immillorable mostrari del potencial del transport de mercaderies en bicicletes. A la ciutat Andalusa "Fins al 51% dels viatges privats i motoritzats relacionats amb el transport de mercaderies podrien realitzar amb bicicleta."
La campanya va arrencar precisament en ple barri de la Macarena, a Santa Cleta, el centre integral de la bicicleta, amb l'apadrinament de l'Assemblea Ciclista de Sevilla, la Plataforma Nacional ConBici i les cinc empreses de missatgeria que s'han abonat ja al transport sense CO2 pels carrers sevillans.
Velocess, BiciCreando i Transpedal són algunes de les companyies que van pedalant el camí per aquesta "ciutat plana , assolellada i càlida" , com la defineix Isabel Porras , de la cooperativa Santa Cleta. "El potencial de canvi és tan fort, que fins al 51% dels viatges privats i motoritzats relacionats amb el transport de mercaderies podrien realitzar-se en bicicleta", assegura Porras, que ens remet a l'estudi realitzat per CycleLogistics i publicat en Copenhagenize , la bíblia urbana de les dues rodes.
Alguna cosa està canviant definitivament a Sevilla i en altres punts de la nostra geografia (amb Barcelona volant ben alt i Madrid lamentablement a la saga). L'empresa Seur ha implantat ja bicicletes de càrrega en vuit ciutats, la revolució de les "cargo" pot ser el següent gran pas després de l'impuls donat per la bicicleta pública. 
Sevilla, al cap i a la fi, va passar del 0,5% al 7 % en l'ús d'ús de la bicicleta en desplaçaments urbans en només cinc anys: un dels majors èxits de reintroducció de la bicicleta a la recent història, en una ciutat en la qual no existia tradició i en la qual el domini del cotxe era inqüestionable fins fa tot just una dècada.
La "cargo" pot ser el següent pas, d'aquí l'afany d'omplir la ciutat de bicicletes de transport durant unes setmanes, per fer-les visibles i anar creant espai i consciència.
A Copenhaguen les cargo es fan servir fins i tot per portar els nens
Aliments o mercaderies lleugeres
"La logística de la bicicleta és una cosa que van viure els nostres avis amb la 'bici del forner' i que ara es reinventa", assegura Isabel Porras. "Els beneficis són incomptables i l'estalvi és doble: el consum de gasolina i les tones de CO2 que deixen de emetre eliminant als vehicles motoritzats".
La revolució de les "cargo" (usades principalment per al transport d'aliments o mercaderies lleugeres) va arrencar fa una mica més de dues dècades a Dinamarca i Holanda, i ha trobat el terreny abonat en ciutats com Portland (Oregon) , la capital nord-americana de les dues rodes, on es fabriquen les popularíssimes Metrofiets, inspirades en les bicis de càrrega dels anys quaranta.
La campanya de CycleLogistics a Sevilla acabarà l'11 de gener amb una ruta a "cargo" per la ciutat, del barri de Santa Cruz a Triana , amb parada obligada a la Macarena i a Santa Cleta. Abans s'ha fet l'insòlit Cargo Bike Film Festival, per descobrir la autèntica projecció en la vida real de les bicis de càrrega .
Van a pedal, empresa especialitzada en transport sostenible a BCN

5/12/13

Menjar croissants, penat a la llei de seguretat

Des que va entrar en vigor el carnet per punts no només els conductors de vehicles motoritzats han perdut punts per cometre infraccions. S'ha parlat més d'una vegada de multes per anar en bicicleta i parlar pel mòbil alhora. L'última multa extravagant és per menjar mentre es va amb bici, cosa que els ciclistes fan habitualment a la tele i que qualsevol cicloturista fa quan surt d'excursió.
Un veí de Sabadell, Ivan González, ha estat multat amb 100 euros per menjar un croissant mentre anava a treballar en bicicleta, segons informa el Diari de Sabadell. Els fets van tenir lloc el passat 31 d'agost a les 9 i 10 del matí a la Rambla, al centre de la ciutat.
Quan Ivan González anava a la feina un policia municipal el va parar i li va posar la multa per "conducció temerària", segons diu la denúncia. González es mostrava indignat i va anunciar que recorrerà la sanció. A més, explica que els propis companys del policia es mostraven perplexos per la multa.
La policia local de Sabadell ha donat una bona idea al ministre de l'interior; que posi a la presó tothom qui mengi croissants mentre pedala. Si els francesos s'emprenyen poden prohibir la truita de patates, i així fins l'infinit.

22/11/13

Diumenge 1 de desembre, ruta al parc natural del Delta del Llobregat i presentació del llibre Cicloturisme tranquil per Catalunya


Pedalant pels voltants de Cardedeu
Cicloturisme tranquil per Catalunya, de Rafael Vallbona (Cossetània edicions) és un recull de 26 rutes cicloturistes pel país que es poden fer amb facilitat i sense necessitat de tenir una bicicleta gaire sofisticada. L'autor ha fet les rutes amb Brompton, per la versatilitat i la facilitat en l'ús combinat del transport públic.
L'edició del llibre te el suport de Probike i CapProblema.
La presentació consistirà en fer un tast del llibre recorrent una de les rutes el diumenge 1 de desembre.



Ruta al parc natural del Delta del Llobregat.
Concentració a les 10h davant dels estudis de La Xarxa (abans COM ràdio), als jardins de la Maternitat (Travessera de les Corts a tocar del Camp Nou / metro Les Corts L3).
Recorregut: Maternitat, Badal, Bellvitge, Ciutat sanitària, Ca l’Arana i Cal Tet (espais naturals a visitar), la Brunyola, Carrabiners, Semàfor, mirador d'avions, can Camins, La Ricarda, estació Renfe del Prat de Llobregat (tornada a BCN lliure en tren). L'activitat finalitzarà cap a les 13.30h
Distància: 30 km (es pot escurçar), Temps: 2.30 h, Desnivell: 70 m (fàcil)

(confirmeu sisplau l'assistència a diesbici@gmail.com per saber quants serem)

20/11/13

Sortir en bici i acabar amenaçat amb una navalla per un conductor que gairebé els atropella

Imatge de la maniobra atemoridora, just abans d'amenaçar-los amb una navalla
Que els que estimem el ciclisme de carretera estem corrent un risc ho sabem i ho assumim, i per augmentar la seguretat només ens queda fomentar campanyes de seguretat viària i conscienciació. Fins aquí és el normal. Sabem que molts conductors no respecten el ciclista i poden provocar accidents, però ahir a prop de Barcelona es va produir un fet que clama al cel i que fa pensar que cada vegada hi ha més ximples al volant amb actitud de delinqüents que no pas de conductors.
Un grup de tres ciclistes es va veure amenaçat amb una navalla després d'increpar a un conductor d'un vehicle que havia avançat indegudament als esportistes. En lloc de disculpar-se, el 'xulo' en qüestió va fer una frenada brusca al mig de la via i va baixar amb una navalla per atemorir encara més als ciclistes.
El cas està en coneixement dels Mossos d'Esquadra, a qui se'ls ha facilitat la foto en què apareix la matrícula i el cotxe creuat enmig de la calçada.
És d'esperar que aquesta persona rebrà una sanció corresponent. O no.

17/11/13

Un cop remodelat el passeig marítim, Montgat aixecarà la prohibició de circular-hi en bici

Coincidint amb el remodelatge del passeig marítim de Montgat en el tram proper al turó, el barri de pescadors i la llotja de peix, el consistori aixecarà, a l'estiu, l'absurda i injusta prohibició de circular-hi en bicicleta. Unes barreres arquitectòniques alentiran la velocitat dels ciclistes en aquest tram tan estret. Un pas més per aconseguir una via verda que uneixi tot el litoral del Maresme, tal i com fa tempos reivindica Tourmalet.
Els ciclistes visitaran la torre de ca n'Alzina sense delinquir

El passeig marítim de Montgat es remodelarà a partir del mes de gener. Les obres es realitzaran en el tram comprès entre el turó i la llotja de peix. L'ajuntament Montgat espera crear un espai on convisquin vianants i ciclistes. Les obres permetran doblar el paviment del passeig marítim passant de 2,8 metres d'amplada a 5,8 millorant també la il·luminació.
Les obres es finançaran a través de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i podrien acabar al mes de juny, just a l'inici de l'estiu, quan hi ha més afluència de gent al passeig marítim. En aquest moment l'alcalde de Montgat, Francesc García, preveu eliminar la prohibició del pas de ciclistes en el tram més proper a Badalona, prohibició que rarament s'ha acomplert. La única manera que l'ajuntament va trobar per garantir la seguretat dels vianants ja que es tracta d'un espai molt estret, va ser criminalitzar els ciclistes. Francesc Garcia ha explicat que unes barreres arquitectòniques que s'estan instal·lant en aquest tram del passeig marítim obligaran als ciclistes a reduir la velocitat. D'aquesta manera, aquest espai "serà compatible per a ciclistes i vianants", diu l'alcalde de Montgat.

4/11/13

La cançó francesa sempre ha estat ciclista



A bicyclette

(Yves Montand)

Quand on partait de bon matin
Quand on partait sur les chemins
A bicyclette
Nous tions quelques bons copains
Y avait Fernand y avait Firmin
Y avait Francis et Sbastien
Et puis Paulette

On tait tous amoureux d'elle
On se sentait pousser des ailes
A bicyclette
Sur les petits chemins de terre
On a souvent vcu l'enfer
Pour ne pas mettre pied terre
Devant Paulette

Faut dire qu'elle y mettait du cur
C'tait la fille du facteur
A bicyclette
Et depuis qu'elle avait huit ans
Elle avait fait en le suivant
Tous les chemins environnants
A bicyclette

Quand on approchait la rivire
On dposait dans les fougres
Nos bicyclettes
Puis on se roulait dans les champs
Faisant natre un bouquet changeant
De sauterelles, de papillons
Et de rainettes

Quand le soleil l'horizon
Profilait sur tous les buissons
Nos silhouettes
On revenait fourbus contents
Le cur un peu vague pourtant
De n'tre pas seul un instant
Avec Paulette

Prendre furtivement sa main
Oublier un peu les copains
La bicyclette
On se disait c'est pour demain
J'oserai, j'oserai demain
Quand on ira sur les chemins
A bicyclette

18/10/13

La bicicleta a la FIAC de París

La Fira Internacional d'Art Contemporani (FIAC) de París, una de les més importants del món, torna aquesta tardor i es posa de llarg per celebrar la seva 40a edició. Com cada any, el Grand Palais es transformarà en una sala d'exposicions gegant per exhibir les obres a prop de 184 galeries de tot el món entre el 24 al 27 d'octubre.



La FIAC sorprèn cada any amb nous comptes en l'art contemporani. El 1974, va néixer a l'antiga estació de la Bastilla. Després d'ubicar-se a la Torre Eiffel, al moll Branly o a la Porta de Versailles, la FIAC es va traslladar al Grand Palais a 2006. Aquest espectacle és conegut per la seva participació internacional. En total, hi són representats gairebé 184 galeries de 25 països. Aquest any donem la benvinguda a Canadà, Irlanda i la República Txeca. Però aquesta 40a edició serà especialment l'oportunitat de descobrir una programació artística excepcional.
La FIAC també te una programació Extramurs a galeries prestigioses de París. A més, exposicions al carrer, una sèrie de conferències, performances i projeccions de pel·lícules d'artistes són alguns dels esdeveniments que no s'ha de perdre.
A més, la FIAC Extramurs estén la instal·lació al llarg del Sena, a través de la reurbanització Berges de la Seine. Un espai a l'aire lliure al llarg del Sena on transbordadors fluvials portaran al públic als diversos espasi 'off', com el Jardin de les Plantes, el Jardí de les Tulleríes, a la vora del Sena Esquerra i al Grand Palais, per facilitar l'accés als diferents centres expositius.
Com podeu observar a les fotografies, la bicicleta i la seva implosió en la vida moderna i urbana te un especial protagonisme en algunes de les obres que es podran veure en aquesta quarantèna edició de la FIAC parisenca.
Obra del brasiler Héctor Zamora (fotos Veli'b)

Nova York a pedals, ciclisme urbà i cultural

El suplement El Viajero, del diari El País, publica aquest interessant recull de rutes per a descobric NYC en bicicleta. El turisme en bicicleta s'imposa arreu del món, també a la ciutat que va ser construida pensant en que l'automòbil en seria l'únic amo i senyor. Si voleu saber més sobre la bicicleta a Nova York, no deixeu de llegir Diarios de bicicleta, del músic i artista David Byrne (Reservoir Books). Una bona lectura entre pedalada i pedalada novaiorquesa.


Javi Sánchez (El País)
Una de las mejores opciones para recorrer Nueva York es la bicicleta, y no es complicado. Las cuestas de Nueva York se cuentan con los dedos de la mano por lo que moverse por la ciudad no resulta demasiado agotador. Además, sus abundantes parques son perfectos para hacer un descanso.
Existen numerosos puntos para encontrar bicicletas de alquiler a un precio asequible (entre 10 y 15 dólares por hora). Especialmente gracias al proyecto Citibike, que permite alquilarlas enla gran mayoría de calles de Manhattan (especialmente al sur de la isla) y las zonas más famosas de Brooklyn: actualmente Williamsburg, y dentro de poco Park Slope, Cobble Hill, Prospect Heights y Crown Heights. El sistema de Citibike es ligeramente distinto al de un alquiler por horas. Existen varios pases: de 24 horas (9,95 dólares), de 7 días (25 dólares) o de un año (95 dólares; todos los precios, más tasas). Los dos primeros, que serán los que use un turista, dan derecho a un número ilimitados de recorridos de 30 minutos. Cada vez que se aparca la bici en uno de las estaciones de Citibike, el reloj vuelve a cero. Si te pasas de los 30 minutos por paseo, hay un recargo: de 4 dólares hasta una hora, de 13 dólares hasta una hora y media, y de 12 dólares cada hora consecutiva.
Una vez alquilada la bici y antes de ponerse en marcha es necesario saber que las normas de tráfico de la ciudad no exigen llevar casco (aunque es aconsejable) y obligan al uso de luces por la noche. Sabido esto, estaríamos listos para pedalear por algunas de las rutas neoyorquinas más populares.


Hudson River Greenway
Dificultad: Fácil
Recorrido: Es el más largo de la parte oeste. En total son 11 millas (18 kilómetros) empezando en el pico sur de la isla de Manhattan hasta el puente de George Washington.
Esta ruta pasa por Battery Park, su puerto, sus pistas de baloncesto y de tenis, el Intrepid Museum y varias praderas idóneas para hacer un picnic o disfrutar de la puesta de sol sobre la vecina New Jersey. Además recorre el río Hudson, que tiene un carril de ida y otro carril de vuelta compartido conrunners, skaters y viandantes.
Advertencia: Hay puntos donde el camino se estrecha y hay que tener más cuidado como ocurre en la calle 20 justo en los Chelsea Piers.


East River Greenway
Dificultad: Fácil-Media
Recorrido: Arranca en el mismo punto sur de la isla que el anterior pero en lugar de girar a la izquierda hay que hacerlo hacia la derecha en dirección East. Esta ruta es una buena manera de conectar con el Lower East Side, Kips Bay o alcanzar el edificio de Naciones Unidas.
El recorrido alberga muchos puntos de interés como South Street Seaport, donde se ven los helicópteros salir para hacer los tours aéreos de la ciudad, así como el puerto y Water Street, una callecita empedrada del sur de Manhattan.
Un poco más al norte hay una zona donde contemplar una vista espectacular del puente de Brooklyn y más adelante otra del de Williamsburg. Al llegar a Midtown se puede ver el skylinede Manhattan con el Empire State asomando sobre los demás edificios. La panorámica no tiene nada que envidiar a las anteriores.
Advertencia: El camino no está tan bien asfaltado como el de la parte oeste y algunos tramos son de arena. Además cuenta con zonas muy estrechas donde hay que ceder el paso.

Tour de los 5 barrios
Dificultad: Media-Difícil
Recorrido: Aunque sólo mirar el mapa agota, esta ruta es una experiencia única. El tour recorre los cinco barrios de Nueva York (Bronx, Queens, Manhattan, Brooklyn y Staten Island.), lo que equivale a un total de 40 millas (64 kilómetros).
Puede hacerse de forma individual o bien esperar al primer domingo de mayo cuando se celebra TD Five Boro Bike Tour, una larga carrera sobre dos ruedas que permite conocer Nueva York sin coches en sus calles.

Governors Island o Staten Island
Dificultad: Fácil-Media
Recorrido: Las islas cercanas a Manhattan, a las que se llega en ferry gratuito, ofrecen la posibilidad de ver ésta desde una perspectiva muy diferente.
— Governors Island. La ruta empieza en el mismo punto de partida del East y West Green Ways. Allí se coge el ferry que lleva a Governors Island donde nada más bajar hay que echarse a rodar. 
— Staten Island. Tiene muchas cuestas y hay bastante tráfico pero sus vistas del skyline son muy recomendables. Además en esta isla se pueden ver las urbanizaciones y casas unifamiliares típicas de las películas (con canastas colgadas en los garajes, el hombre de la casa segando el césped, etc.)

Carroll Gardens hacia Coney Island
Dificultad: Media
Recorrido: Se trata de uno de los paseos en bici más bonitos que se puede dar por el interior de Brooklyn. Este recorrido ofrece vistas al océano Atlántico.
Es un plan perfecto para combinar ejercicio y comida. En esta zona existen interesantes bares donde tomar algo como Ruby's Bar and Grill [627 9th Avenue; +1 646-707-0890] en plena playa de Coney Island. Cerca de aquí Will Smith rodó 'Men in Black 3'.

Tours Clásicos
Dificultad: Media (por la masificación de los trayectos).
Recorridos:
— Cruzar el puente de Brooklyn desde Manhattan y bajar a la izquierda dirección DUMBO (Down Under Manhattan Bridge Overpass).
— Cruzar el puente de Williamsburg desde Manhattan y acabar en el barrio de moda de Brooklyn
— Central Park: Rodear el asfalto que envuelve el pulmón de la ciudad y pararse a hacer un picnic en cualquiera de sus esplanadas, a tomar el fresco en sus lagos o simplemente a disfrutar de la naturaleza.



11/10/13

Eco souvenirs


Per xaves que siguin els records turístics, la seva venda, a pedals, també pot ser ambientalment sostenible i saludable, i comercailment rendible en no generar despeses de mobilitat (Prato,Toscana, piazza del Duomo).

9/9/13

D'Amsterdam a Brusel·les en bicicleta parlant sobre les biblioteques, els lectors, i el seu futur

El moviment internacional Cycling for libraries ha acomplert el seu programa per a 2013. El passat juny un centenar de bibliotecaris, usuaris i amants dels llibres i del coneixement en general van pedalar des d'Asmterdam fins a Brusel·les debatent a cada etapa sobre el present i el futur de les biblioteques públiques. Finalment les conclusions van ser lliurades al Parlament Europeu, que va rebre i escoltar els participants.
Foto de família dels participants
Les biblioteques tenen un iimportant paper en la nostra societat, aquesta és la conclusió. La missió està complerta! Ciclisme per a les biblioteques ha viatjat aquest 2013 d'Amsterdam a Brussel·les. Els organitzadors volen transmetre un agraïment molt gran a tots els bibliotecaris i amants de la biblioteca que va completar un cicle de la nostra causa malgrat les dificultats de la pluja i el vent! Gràcies també a tots els que ens donen suport i als nostres socis que van fer possible aquest viatge. Des d'Amsterdam fins a Brussel·les, la ruta ha difós i discutit el missatge de la importància de les biblioteques públiques a la societat i la fet arribar al Parlament Europeu. Ara esperem els resultats! No us perdeu el vídeo que podeu veure clicant el link:

http://vimeo.com/69537101

Hi ha biblioteques públiques en molts països de tot el món i sovint es consideren un instrument essencial per tenir una població educada. A nivell internacional, les biblioteques públiques ofereixen tecnologia de la comunicació (TIC), serveis d'informació i fan de "l'accés a la informació i el coneixement", la seva "màxima prioritat".

http://vimeo.com/68753881

Ciclisme per a les biblioteques és una associació internacional política i econòmicament independent per a bibliotecaris i amants de les biblioteques i els llibres, i una passejada en bicicleta. Ciclisme per a les biblioteques te el suport de xarxes de base, i promou el paper fonamental de les biblioteques per a la societat i per a la formació intel·lectual i científica en general.
Ciclista a la biblioteca pública de Montgat (Maresme)
Ciclisme per a les biblioteques també és compatible amb els valors ambientals i la manera de vida ecològic. Molts valors heretats de biblioteconomia són presents aquí: l'obertura, el liberalisme, l'accés a la informació, la formació contínua i la innovació. Biblioteconomia també és per la seva pròpia naturalesa humanista, internacionalista, a través de fronteres i així ho va demostrar el juny 2013 viatjant d'Amsterdam a Brussel·les amb aquest missatge.

3/9/13

'Les mistons', François Truffaut i les bicicletes

L'any 1957 François Truffaut dirigeix 'Les mistons' (els mocosos), un curtmetratge de 17' protagonitzat per la jove actriu Bernadette Lafont; gairebé un poema visual on la bicicleta i les cames de la protagonista ens porten a mons idil·lics, espais de plenitud que sempre ens evoca la bicicleta.
La bicicleta sempre recupera el mocós que tots portem a dins. 


17/8/13

L'humanisme ciclista d'Antonio Muñoz Molina

La literatura és una experiència de la vida. És per això que sovint, allò que ens costa racionalitzar i dir, ho entenem quan ho llegim en un text literari. Antonio Muñoz Molina, membre de la RAE i Premio Príncipe de Astúrias de las Letras, ha publicat dissabte 17 d'agost aquell bell text al suplement cultural Babèlia del diari El País que ens fa entendre moltes coses de l'humanisme que representa la bicicleta i de la barbàrie que combat aquesta manera de viure. Pel valor literari i vital de l'article el reproduïm en aquest bloc bo i agraïnt-li d'avantmà a l'autor. La fotografia és de Cristóbal Manuel. També a ell li agraïm el treball.

Vidas y muertes ciclistas

Las bicicletas son para el verano, pero no tienen defensa contra la barbarie

ANTONIO MUÑOZ MOLINA
La bicicleta es una máquina tan literaria que cuando estaba casi recién inventada ya empezó a circular por las novelas. Leyendo este veranoMisericordia he descubierto algo que no recordaba de esa novela asombrosa, que se publicó en 1897: uno de los personajes alquila una bicicleta para ir de Madrid a El Pardo. En el Madrid de arrabales macabros y personajes desgarrados que Valle-Inclán aprendió a mirar y a escuchar gracias a Galdós —dándole el pago ingrato que aún se le sigue celebrando— esa bicicleta insospechada es un sobresalto ágil de vida moderna en medio del atraso, el oscurantismo, la injusticia cruda y el pobreterío. Uno quisiera saber algún detalle más sobre ella, y se la imagina elevada y veloz, democrática, futurista, circulando entre carretones lentos, entre jinetes arrogantes y coches de caballos de la aristocracia. Marcel Proust sentía debilidad por todas las formas de transporte moderno, en particular los automóviles y los aeroplanos, pero cuando quiso contar la visión primera de las “muchachas en flor” que deslumbran a un adolescente en la claridad de un paseo marítimo las describió montadas en bicicletas, avanzando en bandadas con tules blancos y esos vestidos deportivos libres de perifollos barrocos y agobios de corsés que el hábito del ciclismo permitió a las mujeres en el cambio de siglo. H. G. Wells observó que cada vez que veía a un adulto subido en una bicicleta crecía su confianza en la posibilidad de un mundo mejor. Casi no hay adulto más difícil de imaginar en bicicleta que Henry James, tan estirado siempre en sus retratos, pero hay constancia de que intentó aprender a montarla, aunque con consecuencias desastrosas. Se lanzó por un camino rural y perdió el control de su bicicleta, atropellando, aunque no gravemente, a una niña que jugaba a la puerta de una granja. Que esa niña llegara a ser de mayor Agatha Christie es uno de esos grandes azares que a los aficionados a la literatura y al ciclismo nos maravillarán siempre.
foto: Cristóbal Manuel
Al Ramón Casas le gustaba sugerir un erotismo moderno de mujeres ciclistas, mujeres en automóviles, mujeres fumadoras de cigarrillos. En uno de los mejores cuentos escritos en español, y también uno de los más tristes, La cara de la desgracia, Juan Carlos Onetti recobra de Proust el motivo del veraneo y de la muchacha ciclista. Pero quien la mira pasar desde un balcón es un hombre desolado que gracias a ella revive, deshaciéndose de deseo y ternura. Una figura en bicicleta es pasajera, pero no tan rápida que sea también fugaz. La vertical necesaria favorece el perfil. El ritmo del pedaleo resalta la belleza de las piernas.
Pero la cumbre del arte inspirado o alentado en torno a las bicicletas es quizás un corto de François Truffaut de 1957, Les mistons, un poema visual de 17 minutos que consiste sobre todo en largos planos sinuosos de una mujer muy joven, la actriz Bernadette Lafont, pedaleando descalza en una bicicleta, las piernas desnudas, el pelo y la tela del vestido liviano agitados por la brisa de la velocidad.
La bicicleta es una máquina silenciosa y perfecta, como un velero, tan práctica que uno se asombra de que también sea tan poética. Las bicicletas son para el verano, le dice un padre a su hijo adolescente en esa comedia triste en la que Fernando Fernán-Gómez puso lo mejor de su talento y lo más verdadero de su memoria y de su imaginación, el infortunio de crecer en una ciudad en guerra y la añoranza de un padre que era más entero y más noble porque en el caso de Fernando era un padre inventado. El verano puede ser un modesto paraíso para los aficionados a las bicicletas, sobre todo para los ciclistas de ciudad que lidian con el tráfico de los días laborables, más todavía en las ciudades españolas, que con dos o tres excepciones son tan hostiles no sólo para el que se atreve a ir en bici, sino para cualquiera que aspira a ejercer el derecho soberano y saludable a caminar de un sitio a otro.
Y también, desde luego, para los débiles, los lentos, los distraídos, los abuelos. Cuando se vuelve de países con tráfico más civilizado cuesta adaptarse a la agresividad crispada de tantos conductores en España. Nueva York no es precisamente Ámsterdam ni Copenhague en las facilidades que ofrece para moverse con seguridad en bicicleta, pero cuando yo vengo de Nueva York a Madrid y salgo con la mía noto que se me impone un cambio instintivo de actitud. Hay que estar mucho más alerta, más a la defensiva, vigilando siempre acelerones bruscos; hay que acostumbrarse a que la visible fragilidad de uno raramente le hará recibir alguna deferencia; incluso hay conductores que se vuelven más agresivos precisamente porque uno es frágil: como si se despertara en ellos esa impaciencia bronca del que da un acelerón en un paso de peatones, o deja cruzar a quien va despacio conteniendo el impulso del motor como si apretara los dientes, como si caminar lentamente fuera una ofensa que mereciera desprecio y en ocasiones castigo.
A las siete de la mañana, a la hora de la fresca, en ese silencio de las calles anchas y vacías en el que uno puede ir en bici como si planeara en un ultraligero, también puede ocurrir el espanto. Las bicicletas son para el verano, para el ejercicio saludable y la movilidad sin emisiones tóxicas, pero no tienen defensa contra la barbarie. Las bicicletas son para pasear holgazanamente, pero también para ir a diario al trabajo. Óscar Fernández Pérez, un camarero de 37 años, iba al suyo en Madrid el miércoles 6 de agosto cuando fue arrollado por un conductor que se dio a la fuga y lo dejó agonizando en la calle. Óscar Fernández Pérez está muerto y el malnacido que lo mató no tiene gran motivo de preocupación. En 2012 lo detuvieron por conducir borracho de forma “negligente y temeraria” y le retiraron el carnet. Pero en febrero de este año lo habían vuelto a detener conduciendo y el único castigo fue una ampliación en la retirada inútil del carnet. Con un historial así, y habiendo huido después de atropellar mortalmente a un ciclista, cabría esperar que la justicia lo tratara con algo de rigor. Pero en nuestro país las leyes y el sistema judicial protegen casi siempre a los poderosos contra los débiles, a los corruptos contra los honrados, a los bárbaros contra las personas apacibles, a los conductores contra los ciclistas y los caminantes. El golpe que mató a Óscar Fernández Pérez fue tan fuerte que su bicicleta despedazada quedó a 15 metros de su cuerpo, pero el juez ha considerado que el conductor sin carnet que lo atropelló y no tuvo ni la compasión de parar y ayudarle merece quedar en libertad con cargos, después de declarar. El único delito que su señoría ha apreciado es homicidio por imprudencia. La pena por acabar así con una vida va de uno a cuatro años. José Javier Fernández Pérez, hermano de Óscar, lo ha resumido mejor que nadie, con unas pocas palabras verdaderas: “La justicia es una mierda. Matar sale muy barato en este país”.



5/8/13

Diversió i bogeria als mundials de Brompton

Els centenars de participants al Campionat del Món de Brompton, celebrat el darrer cap de setmana de juliol al Goodwood Motor Circuit com a part del Festival de Ciclisme Orbital, es van divertir d'allò més.
A punt per la sortida (foto Brompton)
Podeu veure el vídeo del campionat, patrocinat per Nutcase.


I si encaar en voleu més, no dubteu a anar al lloc web oficial del BWC i a la pàgina de Facebook de Brompton, on podeu trobart una important selecció de fotografies.
Camisa i corbata (foto Brompton)

25/7/13

Les bicicletes d'en Roberto Bolaño


A l’any 1977 tot estava per fer. Va ser possiblement aquesta provisionalitat el que va atraure a Roberto Bolaño a Barcelona. D’ella en diu “Era una bellesa, una ciutat en moviment permanent amb una atmosfera de festa i la sensació de que tot era possible. A Barcelona vaig aprendre coses que creia que sabia, però de les que, en realitat, no en sabia res”. Una mica el que ens va passar a tots.
El jove Bolaño, poeta en permanent vida ambulant, es va instal·lar en un minúscul pis sense dutxa i amb wàter comunitari del carrer Tallers. Allà es passava hores escrivint o llegint. Ara, l'estret passatge que conduïa al seu estudi i per on entrava la única llum natural de que disposava per a escriure és ple de bicicletes de tota mena (també en lloguen), demostrant que, malgrat els anys passats, cada dia hi ha més gent que continua pensant que Barcelona ha de seguir estant en moviment permanent; només així farem que tot pugui ser possible malgrat la dreta que la mana faci enormes esforços per aturar-la, apaivagar el neguit, convertir-la en un oasi calm, on res no es mogui ni alteri ni transformi la realitat. La cultura i les bicicletes modelen una ciutat de futur.
El carrer Tallers va ser el barri d'en Roberto Bolaño. L'escriptor comprava les llibretes a la impremta Llenas, del mateix carrer, les cintes per a l’Olivetti a Comercial Camu, una mica més enllà, i tenia llargues tertúlies amb els seus nous amics barcelonins al cafè Cèntric del carrer Ramalleres, a tocar de Tallers, o a la Granja Parisien, al mateix carrer.
Al bar Elisabets, del carrer del mateix nom i a la Bodega Fortuny, del carrer del Pintor Fortuny però que ara es diu Caravelle, hi feia parada matinal a prendre el te amb A.G. Porta o Bruno Montané. Al bar que ara es diu Tra-llers hi jugava al futbolí i, quan s’esbargia, passejava per la Plaça Vicenç Martorell. Ara les bicicletes omplen el paisatge sentimental de la memòria d'en Bolaño; per alguna cosa deu ser, alguna poderosa connexió es deu mantenir entre l'escriptor i la gent de la Barcelona d'avui.
Aquesta ciutat on tot estava per fer va construir un dels escriptors més potents i originals de la literatura castellana del canvi de segle. Metàfora de la ciutat oberta. Que no la tanquin.
Seguiu en bicicleta les passes de Roberto Bolaño a Blanes. Aneu-hi clickant aquí


22/7/13

A Biosk hi ha el que et faci falta


Càmeres, pegats, cadenes, infladors, trinxacadenes i tot el que et pugui fer falta si tens pana quan surts en bicicleta ho pots trobar a Biosk, un quiosc-expositor de productes per a bicicletes que es pot trobar ja a benzineres, bars de ciclistes i quioscs. De moment ja hi ha una dotzena de punts; els darrers ala benzinera de Gallifa (Vallès Occidental), una ruta eminentment ciclista, i a la benzinera de Dosrius (maresme), un altre punt molt freqüentat per ciclistes.
S’ha acabat el demanar una càmera per caritat als altres ciclistes aquell dia desgraciat en que, inexplicablement, punxes mitja dotzena de vegades.
A http://www.biosk.es/ hi ha tota la informació sobre els llocs on pots trobar els expositors i els productes que hi venen. També pots proposar nous punts d’ubicació i, si ho desitges i tens un establiment adient, pots sol·licitar la instal·lació d'un biosk.

1/7/13

Margherita Hack, la vida intel·ligent en bicicleta

L’astrofísica Margherita Hack (Florència 1922-Trieste 2013), coneguda popularment com ‘l’amiga de les estrelles’, i una de les grans personalitats de la recerca i la divulgació científica a Europa, va construir bona part de la seva vida sentimental al voltant de l’ús quotidià de la bicicleta.
L'astrofísica Margherita Hack
Professora de física a la universitat de Trieste i directora de l’observatori astronòmic de la ciutat entre 1964 i 1987, Margherita Hack va ser diputada pel Partit Comunista l’any 2006 i defensora pública dels drets dels homoseuxuals i de la igualtat de sexes. Atea i compromesa amb la soeictat del seu temps, Hack va ser igualment defensora de l’ús de la bicicleta.
Al llibre ‘La meva vida en bicicleta’, publicat el 2011 per l'editorial de llibres de ciclisme Ediciclo a Itàlia, l’autora reconeix que, ‘en innombrables recorreguts en bicicleta cap a la universitat o a l’observatori, els viatges en bici sempre han estat esquitxats per moments màgics.’ Ja sigui descrivint pedalades d’infantesa per Florència o viatges per Trieste i el Veneto o, fins i tot, l’ús de la bicicleta per a un experiment científic que va demostrar la teoria de Galileu, la màquina és l’eina per explicar la vida i explicar-se a ella mateixa i així projectar la seva dimensió humana.
Al llibre, Margherita Hack fa un recorregut per la seva vida i per la del seu país al llarg de gairebé tot un segle, ja fos perseguint els seus dos grans amors, el seu marit Aldo i la física, o descobrint, tot pedalant, països i paisatges que la van permetre retrobar-se amb si mateixa tantes vegades.


Agraïts a l’Esteve Miralles per la informació