31/1/13

Del 18 al 24 de febrer, setmana Brompton

La botiga/club Probike de Barcelona celebra la “Setmana Brompton” del 18 al 24 de febrer. Serà una setmana plena d’activitats pensades per retre homenatge a aquesta bicicleta que tantes satisfaccions dona als qui han tingut l’oportunitat de provar-la En una mateixa setmana hi haurà un curs de mecànica gratuït per conèixer tots els secrets d’aquesta màquina i aprendre a sol·lucionar les avaries més freqüents; el clàssic Brompton night pels carrers de Barcelona que fan un cop al mes un dimecres a la nit; una presentació d’accessoris per a la bici i la reunió del Brompton Tour (viatge que organitza Probike a Sevilla) El dissabte, a més, hi haurà una sortida matinal amb xocolatada perquè tots els bromptonaires vinguin amb la seva família.
Sortida Brompton Night Febrer
Sortida nocturna amb bicis Brompton. Les Brompton Night són la manera més original de recórrer Barcelona, conèixer nous indrets i gaudir de les bicis urbanes més carismàtiques. No t'ho perdis!
Sortida nocturna amb bicis Brompton. Itinerari per determinar.
Dia: Dimecres, 20 de febrer de 2013
Horari: de 20:30 h a 23:00 h
Lloc: a PROBIKE (Viladomat, 310)
Preu: 5€ (assegurança + consumició) 10€ (assegurança + consumició + lloguer Brompton)

Places limitades. Cal apuntar-se a caixa.
Curs Mecànica de Brompton
A Probike organitzen diversos cursets de mecànica. El curs de mecànica Brompton és per a què els usuaris de brompton aprengui tot el que calgui sobre la mecànica de la bici per ser autosuficient.
Dia: 19 de febrer de 2013
Hora: 19:30h
Lloc: Probike (Viladomat 310)
Cal apuntar-se a botiga
Activitat gratuïta
Presentació d'accesoris Brompton
Dins el marc de la "Setmana Brompton" es farà una presentació dels diferents accessoris i complements existents al mercat per a la bicicleta plegable Brompton. En acabar es presentarà el viatge "Brompton Tour a Sevilla" programat pel proper mes de Maig.
Dia: 21 de febrer de 2013
Hora: 19:30h
Lloc: Probike (Viladomat 310)
Activitat gratuïta
Cal inscriur-se a botiga
Matinal Brompton amb família
Una sortida urbana amb xocolatada inclosa. Els organitzadors volen veure families senceres!! En acabar hi haurà xocolata per a tothom.
Dia: 23 de febrer de 2013
Hora: 9.00h
Lloc: Probike (Viladomat 310)
Cal apuntar-se a botiga
Activitat gratuïta

22/1/13

Els carrils bici s’anuncien així, per exemple


No hi ha cosa que toqui més els nassos a un ciclista urbà que, de sobte i sense avisar, el carril bici quedi interromput en un semàfor, cruïlla i rotonda, i no se sàpiga per on segueix ni com creuar o per on.
La incerta aventura del ciclista en mig de l’embogit tràfic automobilístic a la recerca del carril perdut és arriscada i, sovint, infructuosa. Ara que l’ajuntament de BCN diu que invertirà en mobilitat ciclista a través d’un pla, que tothom sap que no estarà perquè no hi ha ni cinc i ni tan sols han aconseguit aprovat els pressupostos municipals, no estaria malament crear un sistema de senyalització homogeni, que cobrís tota la xarxa de carrils bici i zones 30 de BCN i que fos específic, és clar, per a bicis.
Com es veu, hi ha ciutats que el tenen i no presumeixen de ser tant bike friendly com Barcelona.

18/1/13

El llibre de les bicicletes excepcionals


Al llibre ‘90 vélos d’exception’ (edicions Eyrolles), Michel Embacher i Gerard Angerer ens proposen un fabulós viatge a través d'un grapat de les bicicletes més originals, curioses i excepcionals del món.
El volum consta de 224 pàgines amb sumptuoses fotografies de bicicletes molt destacables per la seva bellesa. A més d eles fotos, cada bicicleta te un text on es relaten les qualitats que han portat als autors a incloure-les al llibre, la idea que tenia el fabricant quan la va produir i els orígens de la màquina. A més, un requadre facilita les característiques tècniques de cadascuna de les màquines (mesures, tipus de quadre, grup, frens...).
El llibre es pot adquirir per internet a la pàgina de l’editorial Eyrolles (cliqueu sobre el nom) al preu de 32,40 euros o a les pàgines d’Amazon i FNAC.

17/1/13

Per la calçada o per la vorera

Una enquesta assegura que el 81% de ciclistes de Barcelona només deixaran d’anar per la vorera quan se sentin segurs a la calçada; és a dir, quan els carrils bici siguin segregats, d’amplada suficient i els enllaços entre ells no representin un perill. La vida abans que res, lògic. 
Pedalant per la plaça del pintor Pere Màrtir Biada, a Mataró
Això vol dir que, per treure les bicis de la vorera, com reclama a crits bona part de l’electorat de CiU, calen inversions importants. Però Barcelona no te pressupost per aquest any (està prorrogat), i els diners per a facilitar la circulació segura dels ciclistes no arribaran a la xarxa viària. O sigui, les bicis seguiran per la vorera allà on el perill per a la integritat dels usuaris és evident. Què es pot fer enfront aquesta situació? Pedagogia, educació i convivència. Les associacions d’usuaris de la bici, les botigues del ram, la guàrdia urbana, els sindicats del taxi, TMB, els clubs de conductors, els casals dels avis, les associacions de veïns, els mitjans de comunicació, l’alcalde i els regidors, les associacions de comerciants, les escoles i universitats, el bicing i tothom ha de fer prendre consciència a vianants i ciclistes de què cal conviure a certes voreres si volem evitar accidents amb ferits i morts. És la única solució a curt termini.
A cap ciclista n li agrada pedalar per la vorera, és incòmode i estressant. Però encara menys els agrada anar en bici per unes calçades amb un risc evident per a la seva integritat. La solució és ben senzilla: el mal menor.
Convertim aquest mal menor en una oportunitat per aprendre a conviure; respectem sempre el més dèbil i compartim el que tenim. Si la crisi ens està ensenyant a ser més solidaris i generosos amb els que la pateixen amb més duresa, compartir les voreres no ha de ser impossible.
I quan l’ajuntament disposi de pressupost, exigir.

Debilitat legal
Sorprenents els comentaris a la noticia divulgada per la premsa diària. La majoria d'intervencions dels lectors són per exigir que els ciclistes incívics siguin perseguits per la policia. Perquè aquests mateixos lectors no exigeixen amb la mateixa contundència verbal a la policia que persegueixi les furgonetes que aparquen en doble i triple fila, damunt de les voreres o als carrils bici? O als automobilistes que tomben a dreta o esquerra sense posar mai un intermitent? O als autobusos que creuen tres carrils sense encomanar-se a ningú? O als motoristes que circulen per les voreres?
Amb la bici, un vehicle no només dèbil en la integritat sinó en la seva cobertura legal, tothom si atreveix, maleducats inclosos, i no hi ha més ciclistes incívics que conductors de vehicle a motor.
Però, és clar, com que el món és ple de valents, qualsevol creua un semàfor en vermell si ve una bici; ara, si ve un cotxe...

15/1/13

Cyclo, la cultura de la bicicleta a la Moritz

Art, disseny, xerrades i films sobre la bicicleta; aquest és el corpus de Cylo, la primera trobada sobre la cultura de la bicicleta urbana a Barcelona: demà a partir de les 7 a la Moritz de la Ronda de Sant Antoni, a BCN, és clar. Les fixies prenen protagonisme.

La primera edició de Cyclo inclourà una xerrada amb Carlos de Andrés, periodista, director de Teledeporte i veu de les transmissions de ciclisme del Tour de França (21.30h) i la presentació de Bike to life, un projecte de disseny gràfic de l’estudi Toormix de creació d’un abecedari tipogràfic creat a partir d’elements i peces de la bicicleta (22.15h).
Una de les activitats més atractives d’aquest primer Cyclo serà la projecció de Cycle me home, un film documental ideat per l’estudiant de cinema Levi, un hongarès que, després d’estudiar a Madrid, va tornar a Budapest i empènyer el projecte (vegeu el trailer a l'enllaç). Amb una fixie Levi va començar a treballar en la pel·lícula amb companys de la  seva ciutat. Amb ells va rodar al campionat europeu de missatgers celebrat a Madrid i ca acabar a Budapest. Cycle me home és una intensa road movie europea sobre el desafiament social i cultural que representa la difusió massiva de l’ús de la bicicleta. La banda sonora és del conegut productor italià Dusty Kid.
Cyclo és un projecte impulsat per Enciclika i amb el suport de Barceloneta Bikes.

7/1/13

Peripècies a alta velocitat

El tren d’alta velocitat us portarà de Barcelona a Sevilla amb 5 hores i 25 minuts, un avenç notable si tenim en compte que, amb el clàssic exprés conegut com ‘el sevillano’ (el catalán’ quan feia el trajecte en sentit contrari), es podia trigar fins a 21 hores. Ara, el que no canvia són les maneres de fer, caòtiques, improvisades i arbitràries, de la companyia. 
L'AVE a l'estació de Santa Justa (foto Ferro Rail.com)

Els trens Talgo que cobreixen aquesta línia (que no passa per l’estació d’Atocha) tenen un espai destinat als equipatges ridícul de tan escarransit. Els gerents de al línia deuen pensar que tots els viatges de l’AVE són gent de negocis que només porta el tablet i dues mudes en una cartereta de cobrador. I no és això, i menys encara durant les festes. Els viatgers de l’AVE Barcelona-Sevilla van a visitar la família, tornen d’una llarga temporada de treball o estudi fora de casa o van a fer turisme per conèixer una o altra ciutat. Porten maletes, motxilles, bosses de ma amb regals, capses....o bicicletes plegables, les úniques que es poden transportar en un AVE segons una llei no escrita (que és la millor, doncs es pot manipular la seva interpretació).
Traslladar tot aquest embalum en un tren amb uns combois a penes sense espai per als equipatges, converteix el modern, ràpid, sofisticat, cosmopolita, europeu i caríssim AVE en un sevillano rapidet. L’espectacle de maletes apilonades a la plataforma de qualsevol manera, gent grimpant per intentar encabir com sigui els seus paquets a la safata superior, protestes de viatgers, suades i corredisses, acaben destarotant el personal de la companyia, que comença a donar ordres per intentar endreçar el batibull. I qui paga aquesta falta de previsió a l’hora de dissenyar un tren? Imagineu-vos-ho.
   -Cielos, biciciletas. Esto no lo puede poner usted ahí!
   -Perdoni senyoreta,però la companyia les considera un equipatge normal i corrent.
   -Bueno, pero póngalas en el portaequipages superior.
   -Que no veu que és de vidre i el ratllaré? A més, aquí queden ben travades, i a la safata aniran d’una banda a l’altra durant tot el trajecte.
   -Bueno, pues aquí no pueden estar.
   -Però si ja hi van venir! I era en aquest mateix comboi i amb el mateix personal; vostè mateixa les va veure i no va dir res.
Al final, com que no te cap argument, les fa treure d’on estan i posar-les en una lleixa més fonda d’un altre vagó on, simplement, la única diferència és que ocupen més espai i impedeixen posar-hi unes quantes maletes.
Coses del ‘sevillano’ d’avui; rapidet, modern i car, si, però amb el tradicional esperit tercermundista marca de la casa. Amb la RENFE no se sap mai. L’Aventura del viatge comença ja en arribar a l’estació. Que més voleu.