L'avi Rafel i la família Rabasa

En Rafel Vallbona i Taulats va néixer l’any 1900 a Sant Quirze de Safaja. Va estudiar comerç i va començar a treballar com a ajudant de comptable a diverses empreses del Vallès. Va conèixer Rosa Costa i Espinassa a Granollers, d’on era n’era filla. Després d’un festeig força llarg es van casar i es van instal·lar en una caseta amb jardí a Mollet del Vallès, on en Rafel treballava a l’oficina del Banc Popular. 



Logo de la moderna companyia refundada per Albert Adami Rabasa
En Simeó Rabasa Singla era client del Banc Popular. Havia obert un taller de venda, lloguer i reparació de bicicletes l’any 1922 a Mollet. Tres anys després va ampliar el negoci amb la participació del seu cunyat, Vicenç Solà, que ho va deixar l’any 1930 i que posteriorment va fabricar els ciclomotors Ducson. Però com que a Simeó Rabasa les coses li anaven prou be, l’any 1931 va traslladar el negoci a una nova nau a la carretera de Badalona.
En aquell moment de creixement a en Simeó Rabasa se li va començar a complicar l’administració del seu negoci. Ell sol no podia amb tot. Llavors va pensar en el jove empleat del Banc Popular, potser ell el podia ajudar. Va ser així com en Rafel Vallbona i Taulats va començar a treballar portant la comptabilitat del taller de bicicletes d’en Simeó Rabasa. Al matí al banc i a la tarda al taller de bicicletes. En Rafel Vallbona sempre deia que havia estat el primer treballador de bicicletes Rabasa, posteriorment Nacional Motor Rabasa S.A., fabricant de les populars Derbi.
L’any 1944 Simeó Rabasa es va associar amb el seu germà, Josep, per tal d’avançar en la producció de bicicletes. L’any 1949 va fabricar un primer model amb motor, la SRS 48. Era una màquina moderna i tècnicament avançada al seu temps. Va ser tal l’èxit que, l’any següent, l’empresa va reorientar el negoci cap a la fabricació de motocicletes. A la Fira de Barcelona de 1950 van presentar la Derbi 250, la primera moto creada i dissenyada per la marca de Mollet.
Uns anys després d’acabada la guerra, la família d’en Rafel Vallbona i Taulats es va traslladar a viure a Barcelona. Va ser aquí on el seu fill, Joan, va conèixer la Maria Rosa Sallent, es van enamorar i es van casar l'any 1957. Tres anys després en Rafel va ser avi per primer cop. Al seu net li van posar de nom Rafael en honor seu, com era habitual. Dos anys més tard va arribar la Montse, que malauradament va morir aviat, i l’any 1964 en Joan.
Malgrat estar afectat per una embòlia que li va paralitzar la meitat del cos i la parla, en Rafel va ser sempre un home culte, honest i generós, i un avi afectuós amb els seus nets. I quan el petit Rafael va fer set anys, l’avi li va regalar una preciosa bicicleta Rabasa que el seu fill va anar a buscar expressament a la fàbrica de Mollet. Era una màquina impecable. El quadre blau lluïa més que cap altre. Els frens de bieletes aturaven la bici on calia, i el selló de cuir li donava un aire noble.
Les Panther, educació sentimental d'una generació
Al Parc de la Ciutadella o als pinetons de La Garriga, on la família anava alguns diumenges, el petit Rafael va aprendre a anar en bici amb ella. Després, quan es van instal·lar a Premià de Mar, la blava Rabasa li va permetre descobrir les rieres, les vinyes i els bosquets d’aquella nova terra. Sense parents vigilant les seves evolucions, per carrers sense trànsit i camins sense destí, aquella bicicleta li va fer entendre les primeres nocions de llibertat. 
Mentre aquell nen creixia pedalant, la fàbrica de bicicletes dels Rabassa es va separar de la de motos. La filla de don Simeó, Margarida, i Dante Adami es van fer càrrec de la nova societat. En unes noves instal·lacions de 26 mil metres quadrats, a Mollet mateix, van fabricar quasi dos milions de bicis fins l’any 1996. La competència internacional arribada amb les BTT va poder amb la marca, però no amb la seva memòria. Als 80 la Panther va ser una bici simbòlica per tota una generació d’adolescents. Per ells, com per l’avi Rafel o el seu net gran, Rabasa ha estat un nom associat a alguns dels episodis fonamentals de les seves vides.
Ara, el net de Simeó Rabasa Singla, l'Albert Adami Rabasa, ha decidit recuperar l’ofici de l’avi. Enamorat de les bicis i tota la filosofia de vida que engloben, l’Andreu es va tancar en un local annex a la casa familiar de Mollet i, com el seu avi l’any 1922, ha pensat, dibuixat, estudiat i remogut cels i terra fins crear la Rabasa Nova, una bici moderna, urbana, tecnològicament avançada, estèticament clàssica (la moda del vintage) i conceptualment avançada al seu temps. És el triomf de la brasa que sempre segueix cremant sota les cendres. L’èxit de les idees i la vocació, el desvetllar de l’antiga consciència empresarial del teixit social d’aquest país.
Llàstima que el net gran d’en Rafel Vallbona i Taulats no sigui comptable. De fet, de números no en te ni idea. Ell escriu llibres i va en bicicleta, dues de les coses que el fan feliç, i mai no ha deixat de pensar en aquella petita Rabasa blava amb selló de pell i frens de bieletes. De bicis n’ha tingut moltes, ara mateix te el porxo de casa força ple; probablement en totes elles ha intentat trobar l’essència vital i humanista d’aquella seva primera bicicleta amb la que es va fer una mica gran.
Ara mira les fotos de la Rabasa Nova i pensa que potser s’ha tancat un cercle. La història, com la vida, segueix, i nosaltres pedalem amb ella.
La Rabasa Nova
Més informació de les noves bicicletes Rabasa a: http://www.rabasacycle.com
Article de Clara Blanchar a El País
Reportatge a TV3: 'Simeó Rabasa, bicicletes i derivats'

A la memòria de Rafel Vallbona i Taulats (1900-1972)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada